El dia 10 de març l’Ajuntament va desnonar mitjançant els serveis municipals, que van comparèixer a l’habitatge del carrer Rubens núm. 17, una dona amb tres criatures, dues de les quals estaven escolaritzades a l’escola Montseny. Hem de ressaltar que una de les criatures estava confinada per ser contacte d’un positiu a l’escola, que seguint els protocols establerts per PROCICAT havia confinat tots els infants de la classe.
Els serveis socials i concretament el SISFA serveis que feien el seguiment de la família des de fa temps, i que suposadament les informaven, atenien les seves necessitats, orientaven i ajudaven, coneixedores del desnonament que s’anava a fer, no van avisar-la ni tampoc van comunicar res a l’escola on anaven les criatures. Als que sí que van avisar és als propietaris, una patrimonial del Banc Santander, un fons voltor, que òbviament estava allà, impassibles els seus representants davant la imatge de les criatures i la mare al carrer amb les seves joguines i pertinences com si res fos de la seva incumbència, preparats per rebre les claus i procedir immediatament a tancar el local buit, per evitar que ningú tornés a entrar.
Hem de dir que aquest desnonament administratiu no era el primer intent. La família que vivia en aquest immoble abans de la que va ser desnonada ja va patir un intent al juliol del 2020, que va poder ser aturat gràcies a la solidaritat i autoorganització del barri de Vallcarca i les seves veïnes, que són banderes del nostre barri.
Amb aquest desnonament, preparat en silenci per part dels poders públics i el gran tenidor, però totalment sorpresiu per la família, van aconseguir el seu objectiu, treure a la família de la seva llar, i deixar-la al carrer. Aquesta dona amb les tres criatures, que havia d’estar confinada complint les instruccions del PROCICAT, va quedar al carrer, sense alternativa residencial.
Les dues nits a una pensió oferides com alternativa, no són alternativa residencial real, no es pot anomenar a aquesta opció, alternativa. No constitueix una alternativa a una situació suposadament de risc com a posteriori diuen, un oferiment que et deixa en una situació, al carrer, de més risc i pitjor que la que tens.
Especialment ofensiu va ser que la justificació de l’ajuntament fos que el desnonament va ser per qüestions de seguretat per la família, quan la realitat era que la treien d’un edifici en bon estat i bones condicions, i sense perill de cap mena, on per tant tenia el seu sostre i la seva seguretat, i la deixaven al carrer amb les tres criatures, amb una inseguretat plena i a tots els nivells, triplicant així la inseguretat i el perill per la família.
Les famílies de l’escola i l’ AFA, famílies de l’escola Farigola, les mestres del Montseny, les monitores, el Sindicat d’Habitage de Vallcarca, i veïnes del barri vam sortir, dimecres a la plaça de la Vila i dijous a la.porta de l’escola a protestar, amb ràbia, impotència i indignació, per uns fets que van ser visibles en aquest cas, però que malauradament no eren nous, ni lamentablement seran puntuals. Una família del Baldiri i Reixac serà desbocada properament. Moltes famílies desnonades ho són amb criatures escolaritzades.
Les criatures no han tornat a l’escola, i la família es troba reallotjada en un altre lloc, amb molta més gent on resulta difícil conviure.
Des de l’Ajuntament han contactat amb la família, l’escola i l’AFA. Ens expliquen amb orgull que la família està molt contenta perquè els hi paguen els bitllets per tornar al seu país.
Quina vergonya, que miserables.
No sabem si cal que els expliquem, perquè ens fa tanta vergonya que ens truquin per dir-nos que la família està molt contenta de tornar al seu país, que allà a on tornen i que segons ells els hi fa molta il·lusió tornar, és el lloc on tenien família, arrels, afectes i d’on van haver de marxar per buscar una vida millor. La seva voluntat és quedar-se perquè aquí les criatures estan escolaritzades i mengen cada dia.
On queda el suposat activisme de les persones que integren l’Ajuntament de Barcelona, els seus suposats valors i ideals? Com pot justificar la vostra consciència, si en teniu, aquests fets que vulneren drets de les persones i de la infància i que provoquen situacions inhumanes i aquí sí, extremadament violentes pels infants i per les adultes?
Des de la coordinadora d’ AFAs de les escoles públiques de Gràcia defensem que igual que el dret a l’ educació és un dret bàsic per tothom també ho ha de ser tenir accés a un habitatge digne.
Aquesta vegada heu trobat a l’AFA de l’escola Montseny i al Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, trobareu properament a l’Afa del Baldiri i Reixac, i seguirem i sumarem, ens trobareu de cara, no només a les AFA i als Sindicats d’ Habitatge i a la Coordinadora de les AFA de les Escoles públiques de Gràcia, sinó també als claustres de les escoles, als monitoratges, a les xarxes de suport veïnal, a les entitats i moviments associatius organitzats del barri de Vallcarca i de Gràcia, perquè darrere de totes elles està el poble, i estem fartes. Només el poble salva al poble.
AFA Escola Montseny
Sindicat d´Habitatge de Vallcarca
Coordinadora d’AFA de les Escoles Públiques de Gràcia
Sindicat d'Habitatge de Vallcarca 